Dani's profilePoc de Tot i una mica de...PhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
Poc de Tot i una mica de resDani Lo Pelat |
||||||||||||||||||||||||||
e-reflexions (II)Després de la preprecampanya, ve la precampanya, i tot seguit el gran repte de les eleccions, per, a continuació, continuar amb la postcampanya, i així successivament... Política i demagògia han d'anar sempre de la mà? PD1: Heu vist algun dels debats? RebaixesI jo que em pensava que s'acabaven ja les rebaixes, i ves per on, que només han fet que començar. I tot just ens trobem en precampanya! Tenia molta lògica que l'economia fos el gran cavall de batalla. No es pot passar per alt el que s'ha decidit en els darrers mesos que ha de ser la gran [i única] preocupació de la humanitat. Si ho pensem fredament és lògic que l'economia preocupi: qui ens hauria de dir fa uns mesos que comprar un litre de llet seria més car [repeteixo: més car] que comprar un litre de gasolina. I si a això li sumem que l'Euribor ha anat pujant tot el passat any... Fixeu-vos bé que no he parlat de borsa ni de macroeconomies. He parlat de la vida de cada dia. De menjar, d'arribar a final de mes. I és aquí on han trobat el gran filó per aquestes eleccions. S'ha de menjar i s'ha de poder seguir dormint sota el sostre. I cap allà han anat els venedors de fum, o millor dit els compradors de vots. Els uns que retornaran diners , els altres "que jo més", i els de més a l'esquerra diuen que paguin els de més a la dreta i tots una mica més i més encara. Increïble! I com diria aquell: "por un puñado de votos". Fins quan duren les rebaixes? Fins quan es rebaixaran? I perquè ens rebaixarem? Ja sóc enginyer informàtic!Doncs si. Si fa uns dies deia que no vull ser informàtic, i ara dic que vull ser-ho, hi ho sóc! Així som els éssers vius, un pou de contradiccions. El que no tinc clar és si ho haig de dir amb la boca petita... Ja sóc enginyer informàtic! Aquest ha estat el principal, i no únic, "oblit" temporal d'aquest bloc. Porto uns quants dies dedicats gairebé en exclusiva a rematar la feina del projecte de fi de carrera. Hi porto dedicats uns quants mesos, des del passat abril més o menys! Deunidó! I com és lògic aquests darrers dies han estat més intensos. Però ara ja està finalitzat. Defensa del projecte feta i cap a casa amb el títol sota el braç! I aquesta és la part trista. Fa massa anys que això hauria d'estar enllestit. Però la deixadesa, que no té cap altra nom, ha fet que això hagi quedat "pending" fins ara. Però per sort, et trobes algú que et recorda que no tens la feina enllestida. I amb el teu esforç personal i el recolzament d'aquests "algús", fas que això deixi de ser un deute amb tu mateix. No vaig entrar a aquesta carrera de casualitat com algun company de facultat que tinc. Jo volia ser informàtic. Enginyer informàtic. I aquí sóc, treballant d'allò que m'agrada, i ara, a més a més, amb el títol d'enginyer superior en informàtica a la butxaca. e-reflexions (I)Queden inaugurades les e-reflexions (ara, si les paraules no tenen "e-" davant o "2.0" darrera, no valen res):
Sóc el Barrufet Rondinaire!
PD1: Només cal que rellegiu quelcom d’aquest bloc. PD2: Toti, tens raó. Rondino per tot. Jo de gran NO vull ser informàtic!Sóc informàtic, i abans que algú aprofiti el titular per clavar els punyals: no sóc tant gran Doncs això: aquest cap de setmana m'he dedicat a: aconsellar l'ordinador a comprar, a resoldre problemes de gravar cd's i instal·lar OpenOffice's... Però realment no és que estigui indignat. Ho he fet de bon grat. El que passa és que vull reivindicar [i dignificar] una mica la nostra feina. Jo no veig mai a ningú que li digui a un notari: "passa demà per casa que vull que em miris si el contracte que haig de firmar és vàlid", ni a un economista: "em pots mirar si aquests fondos em resoldran la meva [trista] economia?". No, home, no! Tothom sap que aquesta gent es guanya la vida donant fe dels contractes i defensant els interessos econòmics de la gent, i per tant per demanar-los quelcom, cal passar per caixa. Però els informàtics què fem? No res, arreglem es ordinadors dels demés. Ei, i encara així, ja sabeu que podeu comptar amb mi. Deunidó com comença la borsa l’any!
Vagi per davant que no en tinc ni idea. Sóc un aficionadet, o pitjor encara. Però m'agrada llegir com evoluciona, veure possibilitats, llegir/escoltar notícies dels moviments de fitxa de les empreses... La veritat: massa informació per processar. I més ara que aquestes setmanes sembla les muntanyes russes. L'altre dia volia fer un comentari de com avançaven dos de les darreres sortides a borsa d'aquest passat any: Criteria Caixa Corp i Iberdrola Renovables.
Volia dir (i que consti que ho dic ja en passat), què diferent eren les situacions de les dues entitats [ja sé que no tenen res a veure, però totes dues van generar unes expectatives molt altes]. I això era just abans de la davallada que han tingut les iberdrolas. No em va donar ni temps d'escriure quelcom positiu de les Iberdrolas que ja queien en picat! Una altre cas sorprenent: surten notícies d'uns molt bons resultats de Vueling de l'any anterior, i això, com no, repercuteix directament en una pujada espectacular (32%). Però no passen 24 hores que cau més d'un 13%! Recollida de beneficis ràpida. Cas semblant de pujada i desplomada amb la famosa Astroc. S'anuncia la fusió de dues companyies i té una minsa pujada, encara que no va arribar a acabar el dia en positiu... Durant part del dia (fins a un parell d'hores abans del tancament) lleugera pujada, per poc després, ràpida recollida de beneficis... I jo em pregunto: Què implica què: la notícia implica pujades de l'acció o bé la notícia surt perquè hi hagi pujades de l'acció?
Les noticies [teledirigides?]Ahir vaig comentar que en sis mesos sortirien dades sobre la nova limitació de 80Km/h, i em vaig equivocar. Tot just avui ja he sentit a la radio que han sortit les primeres estadístiques referents a lo bé que van les coses gràcies a les noves mesures. Menys accidents a les rondes (no estava ja limitada la velocitat a les rondes?) i menys col·lapses. Té gràcia que el primer dia laboral i d’escola alhora surtin les estadístiques. Les han pres avui les dades o bé les han agafat els darrers 7 dies dels quals alguns eren festius i d’altres eren laborals sense escola?
La veritat no em sorprèn. És previsible. Ens han de gotejar amb dades que certifiquin les seves teories per així, a poc a poc, anar impregnant-nos de les veritats. Ara caldrà esperar una mica més per llegir que la contaminació s'ha reduït un 10, un 15, un 30%??
Sense anar més lluny, una altra notícia d’avui mateix: La soterració de la MAT. Fa dies es va comentar que Monti aconsellava la soterració de la MAT. Noticia positiva per animar als “radicals”. I avui ja surt que sí, però només de 10 Km... i a més a més surten dades econòmiques per defensar el perquè no és viable soterrar tota la línia: “...Frente a los 500.000 ó 600.000 euros que cuesta un kilómetro de línea de alta tensión, el precio se dispara a entre 6 y 8 millones por kilómetro soterrado…” En resum ara cal que ens quedi molt clar que això té un cost taaaaaaaaaant elevat que no és viable, perquè quan no es soterri no ens sorprengui ja que tots tindrem tota la informació necessària per saber que no és factible. Tenim dies per anar assimilant les noticies... A 80 sobra gent...I ja ens n’han colat un altre! La veritat és que no disposo d’informació que em faci decantar per que és millor. Estic parlant de la nova limitació a 80 Km/h als voltants de Barcelona.
Ja havia de començar fa uns mesos, però amb la gran festa de l’arribada de l’AVE es va haver d’endarrerir. I amb la recuperació de les línies de rodalies, el passat mes de desembre va començar el pilotatge. I acabat l’any comença ja la nova festa. Ara només fan que bombardejar-nos amb informació positiva sobre les millores que aporta: que en menys de sis mesos es notarà una millora en l’aire metropolità, que menys accidents,... I d’aquí a 6 mesos ens tornaran a informar que tots els supòsits plantejats han estat assolits. Però algunes veus també diuen que el tema recaptatori és el gran motor que empeny aquesta nova normativa, i potser de retruc també se’n veuen afectades la contaminació i els accidents. La veritat no ho sé. No sé a qui creure’m. El que si sé és com veig jo, com afectat, aquesta nova situació. Recordo el matí de Nadal que vam agafar el cotxe per anar a dinar a casa de la família. Recordo que no hi havia ningú a la carretera i que majoritàriament no passàvem del famós límit imposat (a excepció d’algun que aprofitava els darrers dies en què només t’enviaven avisos a casa). Recordo que dels 4 carrils, només hi havia cotxes a 2 d’ells i ningú s’avançava... També recordo una tarda que vaig anar cap al Vallès i que veia la “gran feina” que estava realitzant un dels famosos radars nous situats a l’entrada de Barcelona... crec que li hauran de canviar el flaix de tant ús! Recordo també un diumenge que tornant cap al centre de l’univers català, vam passar d’anar per una autopista de 3 carrils sense cues a anar tots parats en poc més de 600 metres degut a trobar-nos la famosa senyal de 80. Us puc assegurar que les frenades eren de les que provoquen accidents dels bons! I també us puc assegurar que l’accelera i frena que suposen aquestes situacions no han de ser massa amics amb la disminució de la pol·lució a la gran metròpolis. Organitzacions No GovernamentalsEls esmorzars amb els companys de feina solen ser entretinguts. Hi ha bon rotllo, humor, dosis industrials d’”acollonades”, temes d’actualitat i, com no, de feina. I avui ha tocat el tema d’actualitat.
No recordo quin ha estat el fil conductor que ens ha dut a La Marató de TV3, i aprofitant el tema els he preguntat si hi feien donacions. I la veritat és que m'ha sorprès la resposta: només un dels presents feia alguna aportació. La meva pregunta no anava encaminada a La Marató directament, si no a qualsevol ONG. La Marató només és una de les moltes iniciatives que en aquetes dates intenten tocar fibra per poder recaptar diners pels seus projectes. I no, la resposta majoritària ha estat no. Tothom té les seves raons, però encara m’ha sorprès més que la no contribució, el raonament d’un dels meus companys: no dona perquè no se’n refia de les ONG’s. I la veritat és que potser no està faltat de raó, que no hi ha un pam de net enlloc, però no podem basar la nostra manca de solidaritat en la desconfiança. Perquè amb aquest raonament no creuríem en res. No confiaríem en el nostre company de feina –segur que és un trepa!-, ni en el nostre germà –segur que es vol quedar la casa d’estiueig dels pares i els diners d'aquella tieta soltera!-, ni per descomptat en la nostra parella –segur que...- . Vivim en nuclis de la societat cada cop més aïllats em sembla a mi. No sé què ha portat a què: si la desconfiança cap a l’aïllament o l’aïllament a la desconfiança, però el cert és que ens malfiem de tot i de tots. I crec que, per poc que sigui hem de mantenir una espurna d’esperança en la humanitat, i crec que les ONG’s (per exemple Metges sense Fronteres) o les fundacions com la de La Marató tenen [encara] alguna cosa a ensenyar-nos. Encara que només sigui per aquestes dates: siguem un pèl solidaris! Si vols la Wii, no la busquis a Barcelona...Ja tinc la Wii. Feia temps que em rondava pel cap i finalment m’he decidit a comprar-la. La veritat és que no sóc cap amant dels jocs. És més, no en conec cap ni un. No jugo mai a PlayStation's, PSP's, i altres consoles. Però aquesta és diferent. Segur que no us descobreixo la sopa d’all, ja que gairebé tothom sap què és. I si no cap a la wikipedia falta gent (wii)! Crec que és un salt qualitatiu en el lucratiu món dels videojocs. El nivell d’interacció és el que la fa especial. I més encara el fet social. La veritat és que no té preu veure un grup d’amics fent el gamarús davant d’una tele: Saltant per llençar a cistella, posicionant-se per “putejar” [i no ho llegiu amb u si no amb a] al green, fent el Kame Hame, ...
Doncs això, que després de pensar-ho [massa] em vaig decidir per comprar-la. I quan la volia comprar, al centre del món català [Barcelona], ja no en trobaves. Increïble! Arriben aquestes dates nadalenques i tothom es queixa d’hipoteques, d’IPC’s, Euribor’s, IRPH’s, de que mengem conill que no puja [no ho dic jo, ho diu el ministre Solbes],... i no trobes la recony de la consola! I dius: “és clar, s’esgota perquè és barata...” i pel cap baix t’hi deixes 300 euritos!
Però bé l’he trobat [no a BCN, és clar], i com deia ja la tinc. I també tinc mal a l’espatlla dreta de jugar al tennis, però estic content. Voleu jugar? Els GPS t'envien a pasturar (a vegades...)Doncs la veritat és que cal anar amb compte: els GPS's poden ser traïdors.
Tot començava aquest matí fent una típica "quedada" amb els amics de la facultat. Feia massa que no ens veiem. Vam voler anar a dinar al Fusimanya, un conegut restaurant a prop de Sau, però va ser impossible. Recordo que vaig trucar-hi deu fer dues o tres setmanes, per poder encomanar taula i em van dir: "Serà al segon torn, a 2/4 de 5, que us va bé?" Jo, a l'altra banda del telèfon estant, li dic: "suposo que això és per berenar, ho dic per l'hora..." Bé, encara flipo.
Un cop descartada la primera opció, què fem? Opció dos: dinar a casa nostra. Però aquesta opció gairebé descartada per tema espai. Massa gent, i sobretot per la canalla que si a més a més no es poden bellugar... Per sort en David va fer la proposta encisadora: anar a Calldetenes. Li havien comentat un lloc per anar ideal per tots, i sobretot pels més menuts que poden córrer i jugar.
I cap allà anem, a primera hora del matí. Ens trobem a mig camí. Després dels "saludos" prenem la decisió d'anar tirant. En Jordi i jo portem el GPS. Per sort a la web del restaurant hi havia les coordenades GPS. Jo les vaig apuntar ahir a la nit i a ell li passem mentres estàvem a la fase dels "saludos". Som-hi doncs! Cap a l'Hostal Sant Marc falta gent! I quan ens anem apropant a Calldetenes ja ens desviem cap a les afores. I de les afores ens fa anar més a les afores encara. "Afores sense número" és l'adreça del restaurant així que anem bé. Però la nostra cara comença a canviar l'expresió quan de cop el maleït GPS ens diu (perquè això si que ho té, que et parla educadament): "en 200 metres giri a l'esquerra". Mirem a l'esquerra i es veu un caminot de terra que va cap als camps... Però com ho diu el GPS i ell HO SAP TOT perquè parla amb els satèl·lits, doncs cap allà anem! Gira et dic!
Rasquem els baixos del cotxe, però cap allà anem. Passa, un , l'altre, l'altre,... fins a 6 cotxes. I avancem, avancem lentament perquè el camí no permet massa més de 20 per hora. Fins que arribem a una valla que ens impedeix el pas, però el pas al no res! Maleït Traïdor! Mira a on ens ha enviat! Al mig del no res! Però ja ho deia la web GPS aprox Longitud 2º 17' 17''E Latitud: 41º 55' 02''N.
Per sort, en Robert, el més despert de tots nosaltres, proposa: "I si fem com es feia abans: Ens apropem a algú i li preguntem com arribar a l'Hostal Sant Marc? I de pas [ens aconsella a en Jordi i a mi], no compreu GPS's dels xinos!"
|
Blogs amics
|
|||||||||||||||||||||||||
. M'agrada la meva feina, m'agrada la informàtica. Però no vull ser informàtic. O millor podria dir que vull deixar de ser-ho quan acabo la meva jornada laboral. Els informàtics sempre hem d'estar disponibles per tot petit problema que tingui el nostre entorn social. Qui no ha sentit o dit mai: "si pots [què falç que és aquest condicional], passa per casa que no puc gravar un CD de vídeo que he fet de les vacances", "Que em podries aconsellar quin ordinador comprar-me?", "Que em pots instal·lar l'
No sé, crec que tenim cara de pringats [ara sí que us agrairia que evitéssiu els comentaris]... i si no ho fas encara et sents a dir: "és que a tu no et costa res!". Com que no em costa! Tot un cap de setmana m'ha costat! I encara sort que n'hi ha 52! És que no ho acabeu de llegir? Doncs ho repeteixo "aquest cap de setmana m'he dedicat a..."
Send a private message
Tell a friend
Add to My MSN
Add to your network
Sign up for alerts|
|
